José Cardona Sintes

El dia 2 de desembre de 2004, la Comissió de Govern de l’Ajuntament de Sant Lluís acordà, per unanimitat, atorgar la distinció de Fill Predilecte de Sant Lluís a José Cardona Sintes, en reconeixement al seu compromís polític i social demostrat al llarg de la seva vida.

images

José Cardona va néixer a Sant Lluís el 1919. L’any 1939 va haver d’exiliar-se a França, fugint de la guerra civil.

Primerament va viure en un camp de concentració i després pogué establir-se a Artenay (regió de la Beauce), d’on va ser batle des de 1978 fins a 2000, i conseller general del departament de Loiret durant quasi 20 anys.

El 1997, li van ser imposades les insígnies de Cavaller de la Legió d’Honor Francesa. Tornà a Menorca el 1976, després d’un llarg exili de trentaset anys.

A partir d’aleshores, venia a Menorca de forma regular a passar uns dies a Sant Lluís.

El 2004 es presentà el llibre de les seves memòries, El menorquí de la Beauce: itinerari d’una integració.

Va morir el dia 27 de novembre de 2004.

pepefuguet

José Cardona Sintes (en Pepe Fuguet) va néixer a Sant Lluís el 17 d’agost de 1919, fill d’Antonio Cardona Carreras i de Juana Sintes Mercadal. Va perdre son pare abans que ell nasqués, de manera que va créixer a l’ombra de la seva mare i dels avis materns, Antònia Mercadal i Joan Sintes (Joan Fuguet), propietari del progressista Casino Recreatiu l’Amistat Social. Va ser educat pel seu avi Joan Fuguet.

Als 13 anys deixà l’escola i començà a treballar a l’oficina d’una fàbrica de sabates de Maó.

Molt prest es va comprometre en moviments llibertaris.

Els seus “mestres espirituals” van ser: Francisco Pons, mestre de l’escola; Máximo Vinent, forner filòsof, posseïdor d’una important biblioteca de temàtica social; Bartomeu Briones, el seu mestre professional (a la fàbrica de sabates); i en Joan Fuguet, el seu avi i republicà autèntic.

Als 18 anys ja treballava com a periodista, escrivint articles a la Voz de Menorca.

Persona políticament compromesa, va haver d’exiliar-se amb vint anys encara no complerts, quan entraren els franquistes a Menorca el 9 de febrer de 1939, abandonant l’illa a bord del Carmen Picó, un veler de motor que sortí cap a Alger, on els refugiats menorquins eren rebutjats.

Des d’allà arribà a Argelès-sur-Mer, un camp de concentració al sud de França. 3 L’octubre de 1939 va ser enviat a Artenay, en la regió de la Beauce, per participar en la recol·lecció de la remolatxa.

A Artenay s’hi establí, es casà i tingué un fill, i hi va desenvolupar la seva professió, agricultor.

Fins l’any 1957 no obtingué la nacionalitat francesa. L’any 1978 va ser escollit batle d’Artenay, càrrec que exercí fins a l’any 2000.

L’any següent, el 1979, va ser nomenat conseller general del departament de Loiret, i ho va ser durant quasi 20 anys. L’any 1997, quan era conseller general i batle d’Artenay, li van ser imposades les insígnies de Cavaller de la Legió d’Honor Francesa.

José Cardona s’havia jurat no tornar a posar els peus en territori espanyol mentre el general Franco visqués. I va complir la seva paraula.

Tornà a Menorca l’any 1976, després d’un llarg exili de trenta-set anys. A partir d’aleshores, venia a Menorca de forma regular i passava uns dies al seu poble natal, Sant Lluís.

El 25 d’agost de 1995 pronuncià el pregó de les festes de Sant Lluís.

L’any 1999 publicà a França el seu llibre de memòries en francès. Posteriorment, el Consell Insular decideix publicar-lo en català.

El dia 10 de desembre de 2004 s’hi presentà, amb el títol El menorquí de la Beauce: itinerari d’una integració, a l’Ajuntament de Sant Lluís. Però José Cardona no arribà a veure l’edició de les seves memòries en la seva llengua natal, perquè tot just acabava de morir el dia 27 de novembre de 2004.

El llibre de les seves memòries és, sens dubte, la millor eina per conèixer amb profunditat la personalitat de José Cardona Sintes.

Un home és sempre un home a tot arreu.
Reclam ètica llibertària, perquè l’essencial d’aquesta ètica és el
respecte de l’home envers l’home.
L’exili no s’explica. Es pateix.

José Cardona

BIOBLIOGRAFIA

Us oferim, tot seguit, una mostra dels llibres i articles sobre José Cardona. Els dos primers són els llibres de les seves memòries, en català i en francès, respectivament. La resta són articles i entrevistes apareguts a la revista S’Auba.

 José Cardona. El menorquí de la Beauce: itinerari d’una integració. Menorca: Consell Insular, 2004. 337 p. Z

José Cardona. Le minorquin de la Beauce, itinéraire d’une intégration. Paris: L’Harmattan, 1999. 313 p. Z

Seguí, Marga. Conversant amb… José Cardona Sintes, dins “S’Auba”, núm. 19, juliol de 1991. Z

Toni Seguí. La vida es justícia, solidaritat i llibertat, dins “S’Auba”, núm. 69, setembre de 1995. Z

Adolf Sintes. Tot conversant amb… en José Cardona Sintes, dins “S’Auba”, núm. 93, setembre de 1997. Z

Adolf Sintes. En Pepe Fuguet i la memòria històrica de Sant Lluís, dins “S’Auba”, núm. 180, gener de 2005. Z

El menorquín de la Beauce, dins “S’Auba”, núm. 182, març de 2005.

Font

Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s