Les primeres societats obreres
1872. Es crea la primera societat de caràcter obrerista a iniciativa dels sabaters de Maó.
El mes de novembre arriba una secció de la Internacional formada per una comissió de sabaters catalans. Més tard es constituirà una altre societat a Es Castell.
Destaca la ferma relació Maó – Barcelona i la facilitat dels menorquins per enterar-se del que passa referent als processos polítics de la Península.
A les manifestacions obreres s’entreveuen els primers simpatitzants àcrates, sense que hi hagi encara cap organització llibertària.
Els primers anarquistes
Les societats obreres que es va constituir en aquells temps eren bàsicament de resistència.
El 1893 tenim la primera confirmació de l’existència d’un grup anarquista a l’illa. Prové d’un informe policial que prevenia a les autoritats de possibles avalots a la ciutat:
“Circulan rumores de que los anarquistas proponen disparar petardos en el Teatro Principal de esta ciudad durante las funciones… Sírvase Vd. disponer que todas las noches en que haya función vaya una pareja de la fuerza… con objeto de impedir cualquier atentado de los anarquistas.”
Els predecessors de Mir i Mir
El sabater ciutadellenc Miquel Mercadal Sastre (“En Violí“) era qui tenia el contacte amb els anarquistes catalans. Tenia correspondència amb Muntaner, un dels torturats a Montjuïch. En Violí era el distribuidor de la premsa anarquista. La policia escorcollà casa seva, sense trobar explosius (com esperaven trobar), ni llibres, ni res.
El desembre de 1893 hi haguè un gran aldarull a Maó i Es Castell. Es realitzen nombrosos escorcolls. Arriba la primera relació dels anarquistes a Menorca, 38 persones son fitxades per la policia com anarquistes: 33 de Maó i 5 d’Es Castell. La majoria són de l’illa, no forasters. 12 d’ells tenen entre 18 i 25 anys; 10 entre 25 i 35 anys i 6 són majors. 21 són sabaters. No hi ha entre aquell grup pagesos ni intel·lectuals. Era un col·lectiu format per obrers, sense liderismes.
La guàrdia civil requisà entre ells 17 exemplars de “La Anarquía”, 19 de “El Productor”, alguns de “El Corsario”, de “La Anarquista”, opuscles de l’1 de Maig i de “La ley de la Clase Obrera” així com del llibre de Kropotkin “La Conquista del Pan”.
Es reafirma el caràcter clarament anarquista del col·lectiu i la seva relació amb la Península des d’on es reb habitualment premsa.
Joan Mir i Mir Més informació
Joan Cristòfol Mir i Mir neix l’onze de novembre de 1871 al nombre 13 de Sa Raval.
Era un home baixet, calmós, reflexiu, de bona família i formació estrictament religiosa.
Present als mitins obrers de principis de segle, estarà durant quinze anys intermitents al capdavant de El Porvenir del Obrero, amb multitut de corresponsals i col·laboradors.
Manté abudant correspondència amb grans personatges de la política espanyola. Ajudà a crear a Menorca una extensa xarxa d’escoles racionalistes, en les quals va fer de mestre, de director, d’apologista, de secretari… Fou decisiu en la creació de la FOIM, i en el foment de la tasca cooperativista durant la Primera República. Tingué responsabilitat en els moviments vaguistes de principis de segle, en la fundació de la Casa del Poble, de l’Ateneu Popular… En la seva impremta es van publicar llibres importants d’autors anarquistes com Kropotkin, Anselmo Lorenzo, etc.
Llegint la seva obra veiem que no perd mai de vista la societat en que es troba, però açò no li impedeix tenir una perspectiva més global.
Anirà de viatge a Barcelona i tornarà carregat de futur entusiasmat pel que ha vist i après.
El Porvenir del Obrero (Més informació)
Apart d’un setmanari, també era una societat cooperativa:
- Elaborava pa pel consum dels socis
- Elaborava calçat per vendre a alatres societats obreres de Maó i Menorca.
- Recomanava als obrers els comerços més afins.
- Afavoria el mutu auxili per millorar les condicions de l’obrer mitjançant la instrucció bàsica.
El Porvenir del Obrero setmanari, parlava de reivindicacions i notícies pròpies, no només era doctrinal. Serà també un centre de reunió i educació, de relació amb el moviment anarquista internacional. El setmanari maonès arribava a moltes parts del món i és extensíssima la relació de revistes, periìodics, etc. que arriben a la redacció de el Porvenir.
La Federació Obrera de l’Illa de Menorca (FOIM) (Més informació)
El març de 1902 es realitzà una reunió per consolidar-la. Hi assisteixen aproximadament 200 obrers. Un mes després s’aproven els estatuts i es tria la Junta Directiva, que queda així:
- President: Joan Bagur Aloy
- Secretari: Josep Sintes
- Tresorer: Josep Vicenç
La FOIM assolirà un paper de coordinació i direcció de les lluites sectorials i generals, alhora que òrgan de formació obrera.
Organitza conferències, participa en accions anti-clericals (el dia del Corpus organtizaren uan excursió amb uns 200 simpatitzants). També es celebren vetllades, com la del 18 de març de 1902, per celebrar l’aniversari de la Comuna francesa. Hi hagué un cor que sortí a cantar i el president feu un discurs.Es prepararen conferència formatives, i reunions més multitudinàries, com la de La cuestión social on Mir intervení. Els actes de solidaritat amb obrers d’altres llocs tampoc hi manquen.
Joan Manent, company de Mir, va a Barcelona a participar activament en les lluites que allà es porten a terme.
El 1903 s’incia una vaga a la fàbrica de pastes i fideus Codina. El detonant fou l’acomiadament de 3 treballadors. Aparegué un esquirol que fou agredit pels vaguistes i l’assumpte passà als tribunals. Els republicans censuren la vaga. Arrel d’aquí hi ha una ruptura entre els anarquistes i el Partit Republicà. Es porten a la presó als acusats de l’agressió i el Porvenir del Obrero es converteix en el portaveu dels vaguistes.
A finals d’estiu un grup de dirigents de la FOIM (6 en total) són detinguts i passen 8 dies a la presó.
El 20 de setembre es clausura la FOIM arrel d’un mitin a Es Castell:
“… el discurso de uno de los obreros del mitin, en el que combatió el servicio militar y unos carteles impresos contra el Ejéricito que se hallaron fijados en el local de la FOIM.”
Açò significarà un cop molt fort per la FOIM, que va veure reduïdes les seves possibilitats d’acció durant un temps en que es perseguiren els seus militants.
Tot i acò, durant el 1903 es constitueixen delegacions de la FOIM a Ferreries i a Es Castell. La societat mercadalenca El Obrero Libre també serà una altra iniciativa. La Societat Obrera d’Oficis Varis de Sant Lluís també s’adhesiona la FOIM (1904). En aquesta època hi havia entre 600 i 800 afiliats a la FOIM.
Durant 1903 la vaga a la fàbrica Codina no serà la única. La fàbrica Platero, de bosses de plata, fou un altra. Va durar més d’un mes. Es demanava la jornada de 9 hores. Fou concedida després d’acomiadar 3 obrers. La FOIM respon. Es declara la vaga fins que els obrers siguin readmesos.
El mes de maig es fan protestes a la fàbrica de caixes de cartró Viuda i fills de Bernat Sintes inmediatament concedides.
Durant aquesta època s’aconseguiren moltes altres victòries obreres en aquest sentit.
A Ciutadella 17 segadors es planten a Ses Truqueries reclamant més jornal. El propietari contracta segadors malloquins. Els ciutadellencs donen l’avís i el vespre es present al lloc 500 persones que convencen els mallorquins que no facin d’esquirols. Es celebra un mitin al Casino 17 de Gener. Els dies següents es declaren en vaga els segadors de Son Salomó i altres llocs.
A la ciutat, els sabaters de Calçat Alzina, Moles y Cía,. es declaren en vaga. Després de 9 mesos, victòria obrera: 9 hores diàries i pujada de sou.
En vista d’aquestes accions, es projecta la creació de societats de resistència per ajudar als obrers que estàn en vagues perllongades i necessiten jaut. Se l’hi posa el nom de La Fraternidad.
L’any 1903 fou dels més agitats. Mir observa la organització i l’unitat obrera que hi havia i veié la necessiat d’organitzar-se encara més i preparar-se per la Revolució Social.
Carrers i presons
1904. Vaga a l’Anglo-Espanyola (Més informació), uns tallers de construcció de maquinària, instal·lació de motors i de centrals elèctriques… El jornal d’un treballador no qualificat és de 1,5 a 2 pesetes diàries per una jornada de 10 hores i tres quarts d’hora per dinar. Els obrers demanen un augment de 0,25 pesetes diàries, més temps lliure per dinar i la fi de la pràctica de l’acomiadament lliure. Els patrons no accepten la demanda i es declara la vaga. Ivo Olives, mecànic anarquista, és detingut. La FOIM acorda la celebració de mítins cada tres dies. Els patrons envien esquirols barcelonins, i hi ha violents enfrontaments amb els vaguistes. La FOIM organitza mítins a Ciutadella, Ferreries i Es Mercadal.
El 3 d’agost és detingut un altre activista llibertari, Antoni Marí. La FOIM organitza una suscripció per ajudar als vaguistes. El Porvenir del Obrero es presta a deixar lloc a la casa dels associats als vaguistes més afectats i necessitats.
El 5 d’agost. Detingut un altre vaguista per la manfiestació contra els esquirols.
7 d’agost. Mitin multitudinari de solidaritat i propaganda. Antoni Marí i Joan Manent protagonitzen una discussió amb l’autoritat i l’acte es suspen.
Després de 15 dies de vaga entre 30 i 40 obrers decideixen tornar a la feina, provocant la indignació entre els vaguistes.
El 8 d’agost la situació es insostenible hi ha continus enfrontaments entre vaguistes i esquirols, manifestants i la força pública. El vespre es celebra una reunió entre Mir i Mir, el director de l’Anglo-Espanyola i d’altres. La FOIM recomana tornar a la feina, cosa que no tots faran.
Molts obrers van a la presó per aquests succesos: Joan Manet, Emili Turull, Ivo Olives… Dos dies després son posats en llibertat, excepte Marí i Manent. Un altre, Cristòfol Garriga, passa a la Jurisdicció Militar acusat de llençar pedres contra la cavalleria.
Davant aquesta energia obrera, es posen en funcionament les Juntes de Reformes Socials. Mir les condemnarà declarant que únicament mitjançant la Revolució Social es resoldrien els conflictes.
1904. S’obre l’Escola Lliure del barri 15, organitzada per Mir i Manent.
El novembre més de 2000 persones porten una corona al cementeri civil en memòria del pueblo liberal a los que murieron emancipados.
L’abril es realitza el judici a Manent per desacato a la autoridad. Passarà tres mesos a la presó. La FOIM pedrà un activista destacat però no serà l’únic.
Novembre. Dia 11 la FOIM celebra una vetllada per recordar als anarquistes morts a Chicago.
Creix la crisi econòmica. Es consolida l’any 1906, anomenat s’any de sa fam.
300 aturats maonesos van a l’Ajuntament a demanar jornal. Es produeixen aldarulls i hi ha detinguts.
La policia intervé a l’Escola Lliure i són empresonats Joan Manent, Pere Bagur i altres.
Es reactiva el moviment de suport a l’Escola Racinalista. Al casino d’Unió Republicana parlen Mir i Manent pels anarquistes i dos més pels republicans. Es prenen decisions conjuntes:
a) Creació d’una Lliga per al foment i defensa de l’ensenyança racionalista.
b) Sosteniment de l’Escola Lliure, així com la creació d’altres centres.
A Maó es crea l’Ateneu Científic, Literari i Artístic, una societat elitista i conservadora. Quasi com a reacció, el 1906 anarquistes i republicans creen un Centre Popular de Cultura, amb una biblioteca, saló de lectura i conversa, classes noctures, organització de vetllades i conferències, excursionisme, etc. Tot dirigit als obrers. Aquest serà l’inci de l’Ateneu Obrer, precedent de la Casa del Poble, constituïda entre 1911 i 1912.
L’Escola Lliure estarà oberta ininterrompudament fins el 1909. Fou tancada arran dels succesos de la Setmana Tràgica. (Més informació)
A Alaior el Cercle Democràtic Republicà crea l’Escola Lliure d’Alaior.
A Ciutadella, el 1913, es crea l’Escola Raconalista.
A Sant Lluís es crea una altra Escola Lliure.
La refeta del moviment obrer
Desde de la crisi del 1906 hi ha una gran desorganització. Entre l’any 1912 i 1914 es crea la Societat d’Oficis Varis. El 1912 es refunda a Maó la Societat d’Obrers Sabaters, la societat d’obrers forners, obrers manobres, etc.
Sorgeix Primera Semilla (societat dels pagesos) i Unidad y Solidaridad (exclusivament femenina).
Hi ha vagues a Mallorca. El Porvenir del Obrero es solidaritza amb ells i molts mallorquins són acollits a Menorca.
Es constituiex la Casa del Poble. Al pis de dalt es crea l’Ateneu Popular.
Arriba a l’illa Teresa Claramunt, que vindrà per donar conferències. S’estarà a casa de Joan Mir i Anna Mauri, la seva dona.
El Porvenir del Obrero deixarà de sortir durant un temps. Hi havia desil·lusió entre els obrers.
Després de la Setmana Tràgica (1909) la FOIM va patir un procés de desmobilització.
La creació de la CNT tingué simpatitzants sobretot a Alaior, Es Castell i Maó.
El 1918 es crea la FOM (Federació Obrera de Menorca). Hi haurà dos bàndols:
- La CNT i els anarquistes. Volien seguir amb la línia de la FOIM
- La UGT i els socialistes.
Fonts:
Menorca segle XX Josep Maria Quintana
L’anarquisme a Menorca (1872-1918) Moisès Dolz
Memòria llibertària de Menorca 
One thought on “Inicis de l’anarquisme a Menorca (1872-1918)”