L’alçament a Menorca (Andreu Murillo)

A continuació reproduim el següent article de l’historiador Andreu Murillo que creiem és de gran interés:

L’alçament a Menorca Memoria Civil, núm. 11, Baleares, 16  marzo 1986 d’ Andreu Murillo.

Quatre dies d’aquell juliol a Menorca

El 17 de juliol de 1936, el comandant auditor Mateu Zaforteza Musoles, vestit de paisà, sortí de la Ciutat de Mallorca a bord del Ciudadela, desembarcà a Ciutadella i per carretera s’atansà a Maó, on a les 10 del matí lliurava al comandant militar de Menorca un missatge xifrat del general Manuel Goded. Es tractava de les darreres instruccions per a la sublevació. Goded precisava avions per el seu trasllat a Barcelona i, malfiant-se del personal de Pollença, demanava la col·laboració dels hidros de la Base Naval de Maó. El contramirall Luis Pascual del Pobil y Chicheri -germà de la muller de Nicolás Franco Bahamonde- es negà a prestar els hidros perquè els tenia a disposició del Govern, per a una expedició a San Javier. Però el comandant de l’esquadreta -tinent de navili Dionisi Martínez de Velasco- va convenir amb el general José Bosch Atienza i el comandant Zaforteza, que fingint dificultats teòriques amararia al port de Ciutat de Mallorca. Així es va fer i el cinc aparells, de matinada, van sortir cap a Mallorca, amb la particularitat que l’hidro de Francesc Casals realment va tenir avaria i va restar al port. Els altres tres pilots van tenir problemes a l’Aeronàutica de Barcelona, on feren prop de ser morts com a còmplices de Goded. Van encertar de poder sortir-ne i retornar a Maó sense saber la fi dels esdeveniments a Barcelona. Els tres suboficials pilots van tenir prou cura de sabotejar els avions i no van retornar a la Base -d’aquesta manera van impedir la sortida de Bosch Atienza quan intentà d’anar a prendre el comandament de Mallorca segons les ordres de Goded.

marinersublevatsbasemao
Mariners sublevats de la Base Naval de Maó

Zaforteza y el “Ciudad de Tarragona”

El matí del 19, a les 9, també salpava de Maó la motonau Ciudad de Tarragona en ella se n’anà el comandant Zaforteza i, entre altres passatgers, Pere Gonyalons, Floreal Barber, la se va muller Margarita Garcia i la germana d’aquesta, Zoé; militaven a les Joventuts Socialistes i com altres companys, creien que els esdeveniments de l’Exèrcit d’Àfrica eren una altra sanjurjada, sense prou importància com per a impedir-los d’anar a presenciar l’Olimpiada Popular a Barcelona.

El “Ciutad de Tarragona”

Serien, amb l’oficial tercer de la motonau, Pere Riutort Julià, protagonistes de la resistència a la confiscació del vaixell, quan fent escala a la badia d’Alcúdia el delegat del port i un tinent de la Guàrdia Civil intentaren apoderar-se’n. Riutort desarmà els oficials i els tancà amb el capità amb el capità de la motonau a una cambra. El Ciudad de Tarragona arrià la cadena de l’àncora al mar i amb els llums apagats va fugir.

peremarques
El brigada Pere Marquès que esdevingué un “riató” temporalment a Menorca

La resistència dels sergents

El vespre del 18 de juliol s’havien produït contactes entre el brigada Pere Marquès i el sergent Antonio Venegas, ambdós d’Infanteria, amb dirigents obrers al local de la Federació Obrera de Menorca (UGT), acordant que sí la sublevació es produïa a l’illa es faria vaga general per tal d’ajudar els suboficials, que s’oposarien al pronunciament. A Ciutadella els contactes foren entre els sergents de la Companyia de Metralladores -depenent d’un batalló autònom amb destí a Castelló de la Plana- i , probablement, Angel Muerza, mestre d’escola i dirigent socialista. Entretant, els dirigents de laFederació Obrera de Ciutadella Miquel Casasnovas, comunista, Alfons Sastre, llibertari, i el socialista Joan Salord; desplaçats a Maó no arribaven a una determinació concreta amb els companys maonesos quan a una acció coordinada.

El 20 de juliol, contravenint el ban del general Bosch, es produí l’atur general i es van formar grups pels carrers que els carrabiners, la Guàrdia Civil i la d’Assalt no acabaven de dissoldre. L’exèrcit romania a les casernes. El Regiment d’Infanteria, repartit entre els quarters de Santiago -metralladores i màquines d’acompanyament- i de l’Esplanada eren a 400 metres un de l’altre; el primer a la carretera de Sant Lluís. El Regiment d’Artillería, el més nombrós, descomptant la tropa de permís, comptava amb devers 800 homes repartits en 14 posicions escampades a la part oriental de l’illa, amb 19 bateries set de les quals eren a la Fortalesa de la Mola, on s’hi devien arreplegar 300 soldats, si fa no fa els que hi devia haver a cadascun dels quarters d’Infantería. A’s Castell (Villacarlos, oficialment) hi havia una companyia d’Intendència, la bateria de Plana Major d’Artillería, pràcticament sense tropa, i el Grup mixte -transmissions i sapadors- d’Enginyeria, que era la unitat que feu la proclamació i que s’emparà de Telègrafs i la fàbrica d’electricitat de la vila.

El matí del dia 20 els suboficials havien copsat que les notícies de les emissores de Barcelona eren ben diferents de les de Radio Sevilla que eren les que propagaven els oficials.

ciutadellainfanteria
Ciutadella, amb el quarter d’artilleria en el primer pla

Proclamació del Ban de Ciutadella

A la una de la matinada del dia 20, el comandant d’Artillería Gabriel Seguí Carreras s’havia atansat fins a Ciutadella amb dos camions, on, amb dos tinents i quatre segents hi conduí 40 artillers de la bateria de Biniarroca. Destituí la Comissió gestora de l’Ajuntament i hi reinstal·là el regidors destituits pel mes d’abril i proclamà l’estat de guerra. No va poder convèncer el capità Gil Alós i la situació s’enverinà des que el tinent Monteagudo va armar els obrers, els quals van alçar barricades davant el quarter de la Companyia de Metralladores. Les forces es vigilaven des de cada costat de la culàrsega del port, els artillers parapetats dins l’edifici de la Sala de l’Ajuntament Un escamot d’obrers de la companyia Cubiertas y Tejados, que treballaven en l’eixample del port, van establir un control a l’entrada de la ciutat proveits de cartutxos de dinamita.

Contactes

Malgrat que per la tarda del dia abans, els suboficials d’Infanteria havíen donat mostres d’insubordinació i se’ls havia obert expedient, i havien fingit fer-se enrere, i els havien tornat a armar; el dia 20 també foren autoritzats per anar a dinar als respectius domicilis, fins i tot aquella dotzena més insegura. Aquell migdia, uns es van posar en contacte amb els aviadors de la Base Naval i un altres amb un dels sindicalistes que encara romania en llibertat. En una taverna de l’Esplanada –Ca’n Pineda, actualment Bar Rosales– els suboficials més activistes es van posar d’acord, cosa que per la separació dels quarters els era difícil.

A Santiago, el comandant Antoni Alvarez Benejam, va comunicar al sergent Marcelino Rodríguez -qui precisament havia estat elegit com a cap pels seus companys- que els oficials volien posar-se d’acord amb els suboficials sobre el manteniment de l’ordre, en el nou estat de coses. Rodríguez acompanyat dels seus companys Miquel Torres, Eloy Sánchez i Diego Vidal López s’atansà fins el quarter de l’Esplanada, comunicant que les condicions eren: alliberament dels detinguts civils, aixecament de l’estat de guerra i comunicació amb el Ministeri de la Guerra del Govern de la República. Calia consultar al general. El brigada Pere Marquès va marxar cap a la Comandància militar. Al seu retorn va comunicar que el general Bosch accedia a posar en llibertat els detinguts i no res més. També va fer saber a Rodríguez que el general estava acabat, (havia anat a la Base Naval i no es va fiar de la tripulació del B-2, els hidros estavan avarriats.

explanadaquarter
Quarter militar de l’Esplanada de Maó
infanteriasantiago
Quarter d’Infanteria de Santiago

Incidents a l’Esplanada

A l’Esplanada s’hi produí un incident. Una massa de gent es mantenia a l’espectativa a l’altre cap de la gran plaça just davant el carrer de les Moreres, davant el Casino del Consell i la sastreria Terrés (actualment “Mare Nostrum”); el cadet Alberto Moreno, uniformat i amb pistola, passà per entre la gernació. Conten que era especialment odiat per la cura que tenia en accentuar la seva semblança física amb Alfons XIII. Va ser insultat, agredit i desarmat. Corrents es va anar a refugiar al quarter, d’on va obrir foc de pistola contra la gent que es va arremilinar cap el carrer de les Moreres; immediatament va sortir darrere d’ell el capità Diego Casalé amb els soldats de la guàrdia armats de fusells i per cobrir el cadet Moreno, ordenà a la tropa de fer foc contra la gent que fugia; el desobeiren i amb empentes i crits van retornar cap a la caserna. Per tal de posar ordre a l’Esplanada el tinent Bernardo Monclús de la Guardia d’Assalt va treure les seves forces de la caserna -que era a l’actual Casa de la Infància-, coincidint amb el moment que el sergent Rodríguez menava dues companyies de metralladores -la tercera havia restat a Santiago, vigilant els oficials que havien estat desarmats i reclosos, aprofitant la desorientació del toc de corneta cridant a formació. Els oficials no sabien que un caporal tenia les claus de la munició i la tropa formava en peu de guerra. Els Guàrdies d’Assalt arribaren a l’Esplanada mesclats amb la tropa, mentre dos o tres s’enduien el seu tinent a tancar. Van desplegar davant el quarter i sense actituds d’epopeia, ni tampoc estridències, un cop es va veure que els soldats de l’interior no oposarien resistència; militars i paisans van entrar a la caserna i van desarmar els oficials.

b4
Arribada del submarí B-4 amb la tripulació amotinada

Sense violències, va ser tancats a l’Hogar del Soldado. Sense perdre temps, Pere Marquès va arreplegar una secció dels soldatos de metralladores i se’n va anar cap dret a la Comandància. Pujà tot sol, i va retornar amb el general i la seva plana major presos. A la Comandància s’hi havia produït una dramàtica escena quan el coronel del Regiment d’Infanteria, Arturo Guerrero, va intentar de suicidar-se, en veure que el general Bosch es lliurava presonar.

Supressió de l’Estat de Guerra i noves autoritats

Quan Marcelino Rodríguez de fer pública la supressió de l’estat de guerra, entrà a la Comandància militar on hi trobà aposentat, amb estrelles de capità a la guerrera, el brigada Marquès; el brigada Jaume Palou Massanet, ja era el cap del Regiment d’Infanteria: Jesús Gabaldón, cap d’Estat Major: ja s’havia telegrafiat al Cap del Govern i al Ministre de la Guerra. Un testimoni directa explicaría així l’arribada de Rodríguez: Quieres algo Marcelino?Nada. sólo saludarte i se’n va anar.

pacomercadal
Paco Mercadal, Comisari del Poble

Comissari del Poble

A la Delegació del Govern, els dirigents del Front Popular -Socialistes, d’Izquierda Republicana d’Azaña, sindicalistes de la Federació i possiblement de la CNT, potser també algun comunista- havien acordat que Paco Mercadal era el Comissari del Poble per a la Delegació del Govern de la República a Menorca, l’inventor del càrrec fou un dels escassos intel·lectuals que tenia l’esquerra menorquina, home pròxim, si no afiliat, a Izquierda Republicana; va romandre alguns dies i nits a la Delegació assessorant les primeres passes: era el jove professor Joan Hernández Mora. Cal dir que Paco Mercadal era prou capaç d’actuar desimboltament, però les circumstàncies eren molt delicades: el nou Comandant militar era perillosíssim i els primer civils que ja havien rebut armes en van resultar també.

A Ciutadella es ret el comandant aixecat

El comandant Seguí, en rebre notícies de Maó, i no havent convençut al capità Gil Alós; es va retre a Ciutadella i amb els oficials va ser conduït a Maó; per delicadesa, els sergents i la tropa d’Artilleria van romandre a Ciutadella, allotjats amb la Companyia de Metralladores.

Es Castell

A’s Castell, el sergent Josep van Valré, amb un subaltern del CASE, va retre els oficials d’Enginyeria abans de les 5 de la tarda, hora de la rendició del general Bosch.

La Mola, estira i arronsa

A la Mola hi hagué un llarg estira i arronsa entre oficials i els sergents Pedro Quintanilla, Victor Soriano, Villegas, i potser algun més; els quals foren succesivament arrestats. Les mutues amenaçes van derivar a un intercanvi de trets; la tropa va intervenir al costat dels suboficials quan un capità va cometre l’error de disparar contra un caporal. Només en van resultar dos oficials ferits, un d’ells el capità Leopold Canut, era considerat popularment com a republicà … Quintanilla, ignorant, què s’havia esdevingut a Maó es proclamà Comandant militar de Menorca. L’endemà només seria cap del Regiment d’Artilleria, només … L’enfrontament mal dissimulat entre Marquès i Quintanilla donaria molts malsdecap a les noves autoritats civils.

nicasiomendez
El 30 de juliol de 1936 arribà al port de Maò l’hidro S.10 pilotat pel mecànic Francesc Casas que havia pogut escapar de Palma on restaba retingut. A la fotogria es saludat per Nicasio Menéndez, nou cap de la Base Naval.

Confusa situació a la Base

La situació a la Based Naval ens resulta molt confusa, s’ha dit que a les 12 i mitja del dia 19 hi va ser proclamat l’estat de guerra, però el contralmirall fins el dia 21 no va deixar d’obeir les ordres del Ministeri de Madrid, els hidros van anar a Barcelona sense el seu consentiment i fins a última hora es va comunicar amb Madrid. Els submarins B-2. B-3 i B-4 eren en aigües de Mallorca -el B-1 romania a la Base amb “gran avaria”- d’acord amb unes maniobres previstes de temps enrera. El B-2 el vaixell-cisterna A-3 va retornar a Maó el dia 19 i hi va haver un intent de destituir l’almirall per substituir-lo pel comandant del B-2; el tinent de navilii Ceferino Portal, però l’espisodi ens resta obscur. El B-3 i el B-4 van romandre al port de Ciutat fins el dia 20 el matí, quan van sortir-ne precipitadament, després que el seu comandant fes arribar una nota al coronel Díaz de Freijó, comunicant que salpaven obligatrs per les tripulacions. Fet que provocà un fort altercat a la Comandància Militar de Mallorca.

A la Base Naval la desorientació era majúscula. Els submarins B-3 i B-4 havien retornat. Obeint ordres de Madrid, el contralmirall va trametre amb el B-2 dos oficials especialment reclamats par anar a València a fer-se càrrec del petrolerCampillo. Navegant prop de Mallorca van recollir 11 caporals i soldats que fugien en una barca de la base de Pollença, aleshores la triupulació es va negar a dur els oficials a València, on no se sabia qui havia triomfat. Entretant, a les primeres hores del matí del dia 21 de juliol, Pere Marquès feu plantar metralledores a la Miranda apuntades a la Base Naval i altres als pujols dels voltats; es feu l’amenaça de disparar l’artilleria de la Mola. L’oficial del Cos Auxiliar Nicanor Menéndez es feu amb el comandament. El retorn del B-2. a mitja tarda, va provocar un aldarull; els mariners volien per cap el tinent de navili Ceferino Portal qui precautòriament va resignar l’encàrrec. Finalment, els oficials van ser detinguts excepte un oficial metge -Angel de Diego- i el contralmirall, provisionalment, perquè estava malalt. Els tres d’agost es reuniria amb els altres marins a la Penitenciaria de la Mola, fou el dia que els mataren gairebé tots, juntament amb els oficials de l’Exercit.

Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s