Josep Pons Sintes

Me interpeló en la Calle del doctor Orfila [el carrer de ses Moreres]. Vestía típicamente de obrero; pantalón y blusa azules, alpargata y boina, descolorida por el uso. No era muy alto pero si que fuerte de complexión. Usaba lentes que daban a su rostro rosado y risueño el aspecto de un hombre bondadoso y tímido a la vez. Sin ningún preliminar me preguntó si había estado en la cárcel con fulano y mengano; al responder yo que sí pero que a el no le importaba un bledo me dijo que sí le importaba y que: ‘Tal dia a tal hora te esperamos, que habrá asamblea…’

Amb aquestes divertides paraules, va descriure Fernando Ferrer Quesada l’inici de la seva relació d’amistat i militància amb l’anarquista Josep Pons Sintes. Una relació que suposaria per a Ferrer Quesada el seu primer contacte amb el món anarcosindicalista.

Afegim dos emotius articles publicats com a homenatge pòstum a l’òrgan de la CNT a França, Le Combate Syndicaliste. En aquests articles, titulats  Remembranzas i Un menorquín austero, podem apreciar un magnífic retrat tant de les lluites amb altres companys com dels aspectes més personals del seu amic, deixant-nos un testimoni molt més significatiu que res del que nosaltres podríem dir. Tot i això, voldríem crear un petit i humil record per realitzar el nostre propi homenatge a una de les peces clau dins el moviment llibertari de Menorca.

Nascut a Maó dia 23 de juny del 1898, en Josep mostra una forta convicció i un ferm compromís revolucionari des d’un principi. Ja l’any 1925 el podem veure inscrit a ses llistes de subscripcions de Fructidor, òrgan en aquell moment tant de la Confederació Regional de Balears com de la FOM, organització a la qual segurament n’era afiliat i que podríem aventurar-nos a dir que en fou un dels partidaris de l’ingrés a la CNT en el quart congrés celebrat anys anteriors. Cinc anys després, el 1930, apareix com a membre actiu de l’organització, representant del ram de la fusta. Durant es períodes de clandestinitat serà un dels més compromesos encarregats de mantenir viu el sindicat a l’illa. Més tard, acabada la persecució per part del govern, segueix ocupant funcions de responsabilitat dins l’organització. Precisament és ell qui procura personalment s’afiliació d’en Quesada.

Persona d’acció, col•laborà en actes de caràcter organitzatiu i també de propagandístics. Participa en sa vaga de transports convocada s’abril de 1936 i es dia 5 de juliol d’es mateix any és un dels oradors del primer congrés de ses Joventuts Llibertàries de Menorca, realitzat a Alaior.

Naturalment també pren un paper decisiu durant el cop d’estat feixista ajudant  a preparar sa resposta per part del poble. Esclafat s’aixecament militar fou nomenat Secretari General de la CNT, i com a representant d’aquesta forma part de la Junta Administrativa de Maó on treballava per poder portar a l’illa productes bàsics i poder rompre l’aïllament en què es trobava. Posteriorment s’iniciaria el procés de col·lectivització de béns i mitjans de producció. Passats dos anys és elegit en el Congrés Regional de Sindicats, el 28 de desembre de 1938, com a responsable de d’Economia i Comptabilitat de la CRT de les Balears, que feia poc havia traslladat la seva seu a Maó.

Seguidament fou delegat anarquista del Front Popular i vocal de la Junta Central d’Abastiments. Va desenvolupar un paper com a encarregat del sector de fusteria de la comandància d’Obres i Fortificacions, i com a membre administratiu del comitè de producció de la fàbrica tèxtil col·lectivitzada.

Embarcat cap a s’exili aconsegueix fugir abans que Menorca caigui en mans feixistes. El seu destí, igual que es d’altres anarquistes menorquins, seran els camps de concentració francesos d’Argelers i Bram. Segons en relata Quesada, tant en els camps de concentració com a la Companyia de Treballadors Estrangers:

Por todas partes fue el principal nexo organico entre los insulares y los diversos organismos representativos de la CNT en el exilio.

Cap al 1941 el trobem a Marsella fins que acaba sa la Segona Guerra Mundial, on es trasllada amb la seva parella Margarita, a París i després a Melun. Continuant sempre amb sa militància resideix en aquesta ciutat fins a l’any 1969 que, degut a problemes de salut de la Margarita, decideixen tornar a Menorca una vegada fets tots els tràmits.

Malauradament al cap de poc morirà Margarita. A causa de sa desaparició de tan estimada persona i s’avançada edat, en Josep comença a patir un deteriorament físic i mental. Així i tot, no es rendeix i segueix fent d’enllaç entre el moviment llibertari de l’illa i el de l’exili durant la dictadura franquista. La darrera ocasió que es varen retrobar Fernando Ferrer Quesada i Josep Pons Sintes fou l’any 1976 a casa de la Nineta, germana del Josep que el cuidava afectuosament. Ferrer Quesada va poder comprovar les darreres flames d’un apassionat foc. Tres anys després, un 19 de gener, moriria l’irreductible lluitador que va ser Josep Pons Sintes. Digne exemple a recordar de sacrifici i amor per l’Anarquia.

Tramuntana Negre.

 

 

Joan Camps Gomila (Floreal del Campo)

CAMPS Gomila, Joan

floridet

Utilitzava el pseudònim Floreal del Campo, també conegut com Floridet. Assistí al Congrés de les Joventuts Llibertàries de Menorca celebrat a Alaior el 5 de juliol de 1936 en representació des Mercadal i parlà al míting de tancament. A la segona meitat de 1936 fou membre de la Junta de la secció de manobres de la CNT de Maó. El gener de 1937 fou nomenat per formar part del Comitè de les Joventuts Llibertàries de Maó. Escrigué a Fructidor.

Després del franquisme, a Es Mercadal, col·laborà amb Cenit (1983 i 1987) i Le Combat Syndicaliste (1982).

La Voz de Menorca 13-01-1937

BIBL: Cenit, 230 i altres.- Le Combat Syndicaliste, exemplars de 1982.- Fructidor (1935-1936), 9-10, 29, 32, 39, 44, 63, 70.- La Voz de Menorca, 13-1-1937.

Extret de Enciclopedia del anarquismo Ibérico (Vitoria, AIP, 2018)

Crònica II Jornades Llibertàries de Menorca (1-09-2018)

El passat dissabte 1 de setembre al Recinte Firal des Mercadal (antics quarters) tingueren lloc les II Jornades Llibertàries de Menorca organitzades pel col·lectiu de Llibertaris i Llibertàries.

IMG-20180827-WA0001

A les 11:30 donava inici la presentació de les Jornades on es va remarcar la importància de la temàtica feminista, xerrant de lluites del passat però donant veu als col·lectius que ara mateix estan treballant a Menorca en aquest sentit.

40763812_1288714157952095_1558341115696906240_o.jpg
Diari Menorca 3/09/2018

La primera ponència “Estereotips de gènere i violència sexual” a càrrec de FEM va fer un recorregut per els conceptes bàsics de la teoria feminista, tot seguit la Plataforma Antifeixista de Menorca amb la seva xerrada “Extrema dreta a les illes, ficció o realitat?” van fer un repàs de col·lectius, partits i associacions relacionades amb l’extrema dreta a les illes, establint vincles i lligant-ho a una conjuntura més global d’auge del feixisme.

20180901_123504.jpg
Xerrada Plataforma Antifeixista de Menorca

Un cop finalitzades les xerrades del matí, Tomeu Truyol i Pele Punkautor van amenitzar el dinar popular per l’autogestió, que va tenir gran assistència. Els volen agrair la seva predisposició per fer-nos passar una bona estona tant a ells com a les companyes de cuina que van fer una gran feina.

A principi de la tarda varen arrancar de nou les activitats amb la presentació de llibre “El otoño de Kropotkin” de Jordi Maíz que va fer un repàs de la trajectòria d’aquest pensador anarquista. Volem agrair a n’en Jordi la seva col·laboració per segon any consecutiu, esperem seguir comptant amb la seva presència els següents anys.

20180901_161616.jpg
Xerrada Jordi Maíz

Seguidament ens varem traslladar al Centre de Convencions i Reunions des Mercadal (CCM) per presenciar l’estrena del documental “Fora de sa ciutat: Una aproximació a la vida de Cristòfol Pons” realitzat per Memòria Llibertària de Menorca i Calumnia Edicions i que va comptar amb l’assistència de la seva filla Ibis Pons i d’altres familiars directes. Volem agrair-los la seva predisposició i el seu recolzament en aquest acte i la seva intervenció que ens va emocionar a totes. Agraïm també l’ajut de l’Associació de Veïns des Mercadal per aconseguir aquest espai.

IMG-20180902-WA0018
Presentació Fora de sa ciutat

Amb un poc de retràs pel fet del desplaçament desde el CCM als quarters, va començar la xerrada “Oblidades: el paper de les dones en els grups autònoms” per part d’Irene Cardona, en aquesta ponència es va xerrar, des d’una metodologia feminista, de la funció de les dones en aquest conflicte dels anys 70’ i 80’ a Catalunya.

IMG-20180901-WA0009

Finalment van acabar les xerrades amb “Espiritistes i lliurepensadores: dones pioneres en la lluita pels drets civils” a càrrec de Dolors Marín que va evidenciar la relació entre l’espiritisme de final de segle XIX i la lluita emergent per l’emancipació femenina. Agraïm el seu esforç per assistir a n’aquestes Jornades.

20180901_200728.jpg
Xerrada Dolors Marín

Per acabar, volem expressar les nostres sinceres disculpes pel retràs d’una hora en l’inici del recital poètic d’en Joan Bosch i Roig, ens vam quedar amb les ganes de poder gaudir la seva poesia i assumim el nostre error, creiem hagués estat un bon punt i final de les Jornades.

Des de el col·lectiu organitzador, seguirem apostant per aquestes Jornades que esperem afiançar i seguir donant veu a experiències dels moviments socials de l’illa així com de la lluita social o llibertària d’arreu.Us animem a tots/es a organitzar-vos i participar activament.

Llibertaris i llibertàries de Menorca
4 de setembre de 2018
llibertariesmenorca@gmail.com

Armelina Alsina Gelabert (o Sintes?)

Armelina Alsina (o Alzina) Gelabert (o Sintes?) (Alaior 1914 – Veneçuela?)

Armelina neix el 7 d’octubre de 1914, en una casa del carrer de Sant Macari,a Alaior. Son pare Serafí Alzina Sintes (Alaior, 1884) i sa mare Àgueda Gelabert Expósito (Maó, 1889) tenien un petit taller de sabates a Alaior i militaven en l’anarquisme de principis de segle XX a la localitat.

Armelina anà a l’Escola Laica en l’època on José Alberola impartia classe i després també quan ho feu Josep Xena. Més tard, formà part dels joves que escrivien al periòdic El Porvenir del Obrero (Alaior, 1931 i 1932), escrivien amb ella altres llibertaris com Josep Casteyó o Porvenir Olives.

Armelina desenvolupava l’idea d’amor lliure en els seus escrits vinculant-la a l’emancipació de la dona.

Quan Josep Xena torna a Barcelona, Armelina viatja amb ell i la seva companya i entra en l’ambient llibertari de Barcelona, sobretot a Hospitalet on arrelen i tenen gran implicació, participant en la proclamació del comunisme llibertari a la ciutat el desembre de 1933.

Entre 1933 i 1936, el seu domicili, que compartia amb Harmonia Puig, esdevé lloc de reunió de llibertaris. Harmonia ensenyava literatura als joves, Josep Xena matemàtiques i astronomia. Els diumenges portaven els joves d’excursió i ensenyaven botànica i zoologia, així com nedaven o prenien el sol.

Durant la República, a Hospitalet, Armelina forma part de les Joventuts Llibertàries. El desembre de 1936 intervé en un mítin ideològic a Esplugues, formà part del Comitè Comarcal de la CNT al Baix Llobregat.

S’exilià amb el seu company Josep Abella a Caracas als inicis dels anys 40.

Resum de l’ informació extreta del Llibre d’Exilis (2017) de Josep Portella, en la seva entrada número 14.

Serial Historia de El Rubio (Publicació Perlas y Cuevas 1986)

Afegim el serial Historia de El Rubio sobre el Desembarcament a Mallorca des del punt de vista del llibertari d’origen menorquí Cristòfol Pons Tortella.

Arxiu Ibis Pons

Publicat per Rafael Ferrer Massanet a la publicació manacorina Perlas y Cuevas l’any 1986 entre els mesos de maig i juliol.

Esperam que ho disfruteu tant com noltros.

Perlas_y_Cuevas_1986_mes05_n0651 Perlas_y_Cuevas_1986_mes06_n0652 Perlas_y_Cuevas_1986_mes06_n0653 Perlas_y_Cuevas_1986_mes07_n0654

Armando Huguet Vicente

Neix a Las Palmas (1910). Es traslladà en la seva joventut a Barcelona. Arriba per primera vegada a Menorca el 1930-1931 per fer el servei militar i entrà en contacte amb els llibertaris menorquins.

El 1932 torna a Barcelona i és detingut pels avalots de l’abril de 1933 a Barcelona durant la vaga general. En aquella vaga són detinguts molts militants anarquistes.

Més endavant, el 1934, Armando torna a Menorca on farà de manobre i es posa en contacte amb els joves llibertaris que publicaven Fructidor. A aquesta publicació hi ha un seguit d’articles seus. Està afiliat a la CNT de Maó.

A principis de 1936, Armando Huguet se’n va a Barcelona però segueix escrivint a Fructidor.

El 27 de setembre de 1936 és ferit de bala a Barcelona, però no se’n sap la circumstància. És hospitalitzat i segueix escrivint ara a La Voz de Menorca defensant la unitat d’acció UGT-CNT. Armando mor l’octubre de 1937 a causa de les ferides.

Els llibertaris maonesos faran visible el seu condol a La Voz de Menorca de 22/10/1937

Font:

Armando Huguet Vicente i els de la FAI – Josep Portella

Miquel Salort Bosch

Militant llibertari nascut a Ciutadella de Menorca , mort el 4 de maig de 1937 a Barcelona arran dels Fets de Maig de 1937:

Barricades el Maig de 1937 a Barcelona

El Maig de 1937 es produïren enfrontaments armats que tingueren lloc el sobretot a Barcelona, entre forces d’ordre públic de la Generalitat i militants del PSUC, la UGT i Estat Català, d’una banda, i militants de la CNT i la FAI, altres grups anarquistes i el POUM, de l’altra.

No tenim més informació sobre Miquel Salort Bosch, ens ajudes a completar-la?

Font:

Llistat de víctimes dels Fets de Maig de 1937

Les víctimes deIs Fets de Maig per M. Solé i Villarroya

Julio Becerra Bermúdez

Julio Becerra Bermúdez és l’únic menorquí a la llista de 3.358 executats per decisió judicial a Catalunya entre 1939 i 1975 represaliats per la dictadura de Franco

Aquest mercadalenc, tintorer, casat, militant de la CNT i resident a Mataró, va ser afusellat a l’edat de 39 anys el 1942 al Camp de la Bota.

Jutjat el 15/11/1941 (Procediment: SO 42725) TMTT: 30780). Acusació: REB
Execució: 3/2/1942. Enterrament: Fossa de la Pedrera

Tens més dades sobre Julio Becerra Bermúdez? Contacta amb nosaltres

Font:

Llista de menorquins processats pel franquisme entre 1939 i 1957

Justícia, no venjança: els executats pel franquisme a Barcelona (1939-1952) Joan Corbalán Gil

Liberto Pons Josefa

Afegim entrevista a Liberto Pons Josefa (Alaior 1914 – ?), sabater i llibertari alaiorenc, realitzada per Miquel Àngel Marquès Sintes al seu molt recomanble llibre L’olor del cerol: cent anys de vida i cultura a Alaior , aquesta entrevista ens acosta a n’aquest home alaiorenc i al moviment llibertari al poble que va aplegar més de 500 afiliats a la CNT.

Entrevista a Liberto Pons Josefa

Plaça d’Alaior
Fotògraf: Sebastián Olives
publicada per Pompilio Piris Seguí a ‎FOTOS ANTIGUAS DE MENORCA
Círculo Democrático y Republicano
publicada per Jorge Pons a FAM

Joan Carreras Camps

Afegim entrevista al fuster i llibertari alaiorenc Joan Carreras Camps (1911-?) realitzada per Miquel Àngel Marquès Sintes al seu molt recomanble llibre L’olor del cerol: cent anys de vida i cultura a Alaior , aquesta entrevista ens acosta a n’aquest home alaiorenc i al moviment llibertari al poble que va aplegar més de 500 afiliats a la CNT.

Entrevista Joan Carreras Camps

Alaior 1920 (Font: blog Menorca Imatges d’en Primer)
A %d bloguers els agrada això: