Escoles racionalistes

Font: L’obrerisme educatiu a les Illes Balears de Pere Alzina (text més extens)

La presència de l’obrerisme a les Illes Balears és condicionada per les diferents realitats socials, econòmiques i culturals de cadascuna de les illes. Mentre que a Mallorca i a Menorca existeixen nuclis obrers, que són fruit d’un lent procés d’industrialització i de la consolidació d’una petita burgesia, a Eivissa no tenim constància de cap iniciativa obrera rellevant en el terreny educatiu, tot i que farem referència a les poques dades de què disposem.

L’experiència de l’Escola Mercantil a Mallorca i de l’Escola Democràtica Republicana, l’existència escadussera del Casino Acadèmia del Poble a Eivissa i l’Escola Propagandística del Club Republicà Federal a Menorca i la revista d’educació i cultura El Eco de la Juventud esdevingueren les experiències capdavanteres en matèria educativa durant el sexenni revolucionari a les Illes. No podem qualificar aquestes iniciatives com a pròpiament obreres, sinó que estan sota el paraigua dels col·lectius progressistes i republicans.

El moviment obrer durant la Restauració, en un context de feble industrialització, no va aconseguir mobilitzar grans masses, tot i que sí que deixà sentir la seva veu a Mallorca i a Menorca, on el moviment obrerista obtingué una major organització i presència i on les iniciatives educatives de caire obrerista arrelaren amb més o menys èxit, amb la creació de cinc escoles laiques i obreres a l’illa de Menorca, amb resultats ben divergents i l’experiència escolar socialista a Llucmajor.

El moviment obrer illenc basculà entre la influència dels anarquistes i republicans en uns primers moments per una banda, i la dels socialistes per l’altra. La lluita entre socialistes i anarquistes pel control de les organitzacions obreres esdevé una costant al llarg dels anys vint i trenta.

escola racionalista ciutadella
Escola Racionalista de Ciutadella (Font: A.Camps Fullana)

La penetració de les formes capitalistes va anar transformant l’economia de les Illes, a la qual succeïren canvis demogràfics i socials, però també de mentalitats i de pautes culturals. L’educació havia de ser un dels pilars fonamentals del nou estat, però ni l’Estat canvià al ritme necessari ni l’educació cobrí les expectatives i les necessitats d’amplis sectors de la població.

Les classes populars, els obrers, els artesans, els camperols i una important massa de jornalers formaven el gruix de la població i, en cap cas no pogueren gaudir dels serveis educatius, assistencials i sanitaris propis d’una societat avançada.

josealberola05.jpg
José Alberola amb alumnes de l’escola lliure d’alaior  (Font: Estel Negre)

Per tant, les iniciatives educatives i assistencials per cobrir les greus mancances de l’Estat eren més que justificades, tot i que l’Església catòlica fou la institució que més s’aprofità de la situació. Bernat Sureda defineix en un paràgraf la situació educativa de les Illes Balears: «Les Illes Balears entraven en el segle XX amb greus mancances i deficiències pel que feia a les possibilitats i les ofertes educatives. Mancances que foren considerades més greus a mesura que sorgiren noves necessitats i exigències: desprestigi de l’escola pública; manca d’edificis adequats per a escoles; deficient formació del professorat; ús de mètodes rutinaris d’ensenyament; obligatorietat d’ensenyar en castellà a uns nins i nines que parlaven en català; poca atenció a la realitat cultural de l’entorn; dificultats perquè la dona pogués accedir a nivells de formació per als sectors obrers que no gaudien de temps per dedicar a l’oci i a la formació; dedicació  excessiva de nins i nines al treball en condicions perjudicials per al seu desenvolupament, manca d’espais de joc a les ciutats…».1 Si durant el sexenni revolucionari es crearen les condicions per al sorgiment de col·lectius progressistes de caire ben distint.

escola_lliure_alaior

Durant les tres primeres dècades del segle XX foren diverses les iniciatives que intentaren donar resposta a les deficiències educatives que patien les Illes. Per una banda, el reformisme burgès de caire republicà o regionalista que s’inspirà bàsicament en les idees de la Institución Libre de Enseñanza ja conegudes durant el segle XIX (Alexandre Roselló, Mateu Obrador i Guillem Cifre de Colonya). Per l’altra, la influència de l’ampli moviment de renovació pedagògic europeu que proposava una reforma profunda del concepte i dels mètodes d’ensenyament (Miquel Porcel, Gabriel Comas, Joan Benejam, Joan Capó…) i, finalment, les iniciatives de caire obrerista, amb accent socialista o anarquista, principalment a Menorca. Sigui com sigui, el catolicisme en cap moment no perdé la iniciativa: El catolicisme illenc, amb un fort arrelament entre amplis sectors socials, va demostrar voluntat i capacitat per no perdre un espai tan important d’influència com era l’educació elemental, aprofitant les deficiències del sistema públic.

josealberola03
José Alberola amb alumnes de l’Escola Lliure d’Alaior (Font: Estel Negre)

L’acció educativa de l’Església, que, com hem vist, era molt important en el camp de l’educació de les dones, es difondrà també entre sectors populars i obrers adults i joves per mitjà d’un bon grapat d’institucions, moltes ja creades al segle anterior, com les escoles nocturnes de Sant Josep, que arribaren a tenir nou centres i un miler d’alumnes, les escoles dominicals i les classes elementals que s’impartien als centres obrers catòlics.2 Durant el segle XX, com afirma Antoni Colom, l’Església catòlica, arreu de les illes, dictà els esdeveniments i les línies principals de la pedagogia de les Illes: «L’església mallorquina esdevindrà protagonista principal dels fets pedagògics a l’illa».3 Tots els ressorts de la llei afavorien el desenvolupament de les iniciatives catòliques en matèria educativa i assistencial i la supervisió moral dels centres educatius públics també estava en mans de les vicaries.

escola_racionalista_ciutadella
Escola racionalista de Ciutadella (Font: Andreu Salord)

Menorca fou l’illa on aquest poder aclaparador fou més qüestionat per una majoria social minsa però conscient, de tendència progressista (republicans de centre, republicans d’esquerra, anarquistes i socialistes).

Homenatge a l’Escola Racionalista de Ciutadella

La creació i consolidació d’una escola racionalista a la capital episcopal, Ciutadella, significà un dels desafiaments més grans al poder de l’Església, que lògicament hi contraposà la creació i consolidació de dos grans centres religiosos amb gran presència social entorn dels quals s’organitzà una amplíssima xarxa social que arribà a controlar totes les iniciatives culturals, educatives, religioses i assistencials del municipi.

Que és l’Escola Moderna de Ferrer i Guardia?

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s