Federació d’Obrers de l’illa de Menorca (FOIM)
El març de 1902 es crea a Maó la Federació d’Obrers de l’illa de Menorca (FOIM) de caràcter anarquista inspirada pel pensament de Joan Mir i Mir director llavors de El Porvenir del Obrero.
La federació creà el 1904 l’Escola Laica de Maó basada en l’educació llibertària de Ferrer i Guardia.
Font de la digitalització de la notícia
Federació Obrera de Menorca (FOM)
Organització sindical que reuní la majoria dels obrers de Menorca, creada pel març del 1918 sota l’impuls del socialista Lluc Pons i Castell.
El seu quart congrés (es Castell, novembre del 1922) decidí per majoria l’ingrés dins la CNT (939 vots a favor i 700 en contra, favorables al manteniment de la neutralitat), després de la retirada dels partidaris de la UGT (708 obrers). Posteriorment, sota la influència de Víctor Rotger, s’adscriví a la UGT de les Balears (març del 1930) Font
Tenim constància d’aquests sindicats anarcosindicalistes adherits:
Federación Obrera de Ciutadella
Sindicat Únic de Treballadors d’Alaior
Sindicat Únic de Treballadors des Castell
Sindicat de Construcció de Maó
Sindicat de la Pell de Maó
Sindicat d’Oficis Varis de Maó
–
Confederació Nacional del Treball (CNT)
La Confederació Nacional del Treball, CNT (Confederación Nacional del Trabajo, en castellà), és una central sindical d’estructura confederal d’ideologia anarcosindicalista, fundada al Saló de les Belles Arts de Barcelona el 30 d’octubre de1910.Va ser el major sindicat obrer a Espanya i actualment resta la principal organització anarquista del país, i l’única anarcosindicalista adherida a l’Associació Internacional de Treballadors.
Periodes d’activitat a Menorca:
Període anterior a la Guerra Civil (Fins 1936)
1979 -1980
2005-2007 (com a nucli confederal)
Federació Ibèrica de Joventuts Llibertàries
Entre el 18 i el 22 d’agost de 1932 té lloc a Madrid (Espanya) el congrés constitutiu de la Federació Ibèrica de Joventuts Llibertàries (FIJL), amb delegacions juvenils anarquistes de València, Barcelona, Granada i Madrid.
Les Joventuts Llibertàries com a organització anarquista s’havien constituït a començaments del període republicà a Madrid, per contrarestar la influència que les joventuts marxistes tenien en la capital de l’Estat.
Més tard, es van escampar arreu, arribant a constituir la tercera rama de la gran família llibertària, juntament amb la Confederació Nacional del Treball (CNT) i la Federació Anarquista Ibèrica (FAI). A partir d’agost de 1932 va prendre el nom de Federació Ibèrica de Joventuts Llibertàries –prenent l’esquema organitzatiu de la FAI– en agrupar les diferents federacions i grups anarquistes juvenils en una federació, i plantejar un objectiu comú: la lluita contra la propietat, el principi d’autoritat, l’Estat, la política i la religió, perquè l’home i la dona siguin uns éssers lliures socialment i individualment.
Fructidor : periódico de cultura y sociología. Órgano del Ateneo Racionalista y de las Juventudes Libertarias Menorquinas: Año III Número 63 – 1936 Julio 11 Font
Dones lliures (Mujeres Libres)
Mujeres Libres (en català, Dones Lliures) va ser una organització anarcosindicalista formada per dones que va existir a Espanya d’abril de 1936 a febrer de 1939, durant la Guerra Civil Espanyola, i fou especialment important durant la revolució social espanyola de 1936. Va constituir una de les organitzacions clàssiques del moviment libertari espanyol, junt amb la CNT, la FAI i les Joventuts Anarquistes. Va ser la primera posada a la pràctica de l’anarcofeminisme.
La Voz de Menorca – Año XXXIII Número 10014 (29/11/1938) Font
Federació Anarquista Ibèrica (FAI)
La Federació Anarquista Ibèrica a Balears
Article publicat a Cultura Obrera, número 29, 2009
La història de la FAI a les Illes Balears és bastant difícil de resseguir ja que es tractava d’una organització clandestina i gran part de la documentació dels grups anarquistes balears federades a ella han desaparescut.
La FAI va ser la resposta a la necessitat d’organitzar els distints grups llibertaris de la península i el 25 de juliol de 1927 es fa una conferència a València amb aquest objectiu. D’aquesta conferència de grups llibertaris naixeria la FAI (Federació Anarquista Ibèrica) a la qual hi acudiren distints grups anarquistes espanyols, portuguesos i francesos (exiliats). Va enviar una adhesió però no va participar-hi a la creació P.A. (encara no s’ha pogut identificar qui era) de les Illes Balears.
Hem de recordar que la fundació de la FAI es produeix durant la dictadura de Primo de Rivera (1923-1930) i que tant la FAI com la CNT eren organitzacions que actuaven sota la clandestinitat. Amb la proclamació de la II República la CNT torna a la legalitat mentre que la FAI continuarà essent una organització clandestina i de relació i acció anarquista. L’any 1933, a finals de l’octubre, al Ple Nacional de Regionals de la FAI, Balears envia un delegat que parla de 10 grups i 100 afiliats a l’arxipèlag. A nivell ibèric la FAI estava composta per 1201 grups.
Quina era l’activitat que desenvolupaven? Els grups anarquistes es dedicaven al repartiment de propaganda, l’organització d’activitats culturals i accions reivindicatives. Donat l’entorn clandestí en el que es movien és difícil saber amb exactitut què feien. Tenim documentats dos fets: El mes de gener de 1932 a Inca apareixen enderrocades les creus de terme ( la del cementeri, la del carrer Palma, avui General Luque, i la de Llubí). Són acusats els llibertaris Miquel Beltran, Dante Luz i Bartomeu Bestard membres del grup anarquista inquer “Sol i Llibertat”. Amb motiu de la visita de Federica Montseny a Mallorca el desembre de 1932 (va donar conferències a Sóller, Inca i Pollença) sabem que la creu de terme de la carretera d’Inca a Pollença fou enderrocada perquè aquesta no “saludàs” l’arribada de la Lleona.
L’any 1934 és any molt actiu per als balears. A una carta adreçada al comité radicat a Barcelona la Federació de Grups Anarquistes de Balears (FAI) afirma que controla l’administració de Cultura Obrera (que en aquest moment iniciava una tercera etapa després d’un temps sense poder sortir). En aquests moments, a Mallorca, a fortalesa de la FAI contrasta amb la feblesa de la CNT.
Existeix un document datat al febrer de 1934 que parla de 10 grups. L’abril del mateix any es constitueixen tres grups nous. Un a Menorca, un a Búger i un altre a Pollença. És possible que darrera d’aquest grup pollencí hi fossin Martí Vicens i Josep Muntaner. L’existència d’un contacte directe d’aquests amb Búger és evident quan, perseguits pels feixistes al 1936, Martí Vicens decideix amagar-se a Búger (veure “No eren verdes ni blaves les muntanyes”, de Josep Muntaner).
També es parla, abril de 1934, de detencions a Búger per repartir propaganda.
L’enllaç de la FAI de Balears, Bartomeu Salom (Palma) informa, el mateix mes,que la federació anarquista balear està constituida per 4 grups a Palma, 3 a pobles de Mallorca (Pollença, Búger i probablement Inca o Sóller) i un a Eivissa i Menorca. Altres noms que surten als documents que hem pogut localitzar hi ha els de J. Floristan, Eloy Col o Cob (secretari) i A. Huguet. El segon, Eloy Cob sabem que tenia una certa vinculació amb els grup d’Inca i Palma (veure Cultura Obrera, 27 article sobre Miquel Beltran i Alomar) mentre que sabem que J. Floristán era riojà, la manca de treball el durà a Mallorca. Va ser secretari de la Federació Local de CNT, redactor de Cultura Obrera (va patir un procés per aquest motiu), i va participar activament en la creació de l’Ateneu Racionalista de Santa Catalina. El 1936 es va traslladar a Terol, va participar al Congrés de Saragossa de la CNT el mateix any i va ser actiu a les col·lectivitzacions d’Aragó durant la Guerra Civil on es perd la seva pista.
A Mallorca l’any 1934 és fructífer ja que al maig s’informa d’intents de constitució d’un grup a Campanet. Aquest darrer poble pot ser una sorpresa per a molts però pensam que pot estar relacionat amb la presència allà del mestre Miquel Buades i Riber, que va treballar a l’escola racionalista de Sant Andreu de Palomar ( Barcelona) i es va relacionar amb Federico Urales i altres persones de l’entorn pedagògic llibertari .
Quan Miquel Buades i Riber serà detingut pels feixistes al 1936 ho serà sota l’acusació de tenir “idees esquerranes anarquistes”. Seria condemnat a presó i treballs forçats.
L’any 1934 la delegació balear no va participar al Ple de Regionals de la FAI per impediments econòmics mentre que al 1936, gener- febrer, la delegació no es presenta tot i haver-hi anunciat la seva assistència.
Durant la Guerra Civil la FAI només es manté a Menorca mentre que a Mallorca ja no tornaria a existir. Sabem que durant la dictadura es varen reunir membres de la CNT i la UGT a l’antic local de l’Ateneu Racionalista de Santa Catalina (Palma) i que membres de la FAI com Joan Gelabert(veureCultura Obrera, 25. Entrevista a Llibertari Gelabert) continuaren la lluita durant la clandestinitat.
Poc a poc les accions i els membres de la FAI a Balears surten a la llum.
Autors: A. Herranz / JM Chacón. Grup d’Estudis Llibertaris “Els Oblidats”.
Memòria llibertària de Menorca 